20.30h Plaça de l’Ermita
Infraestructura: S’han posat cartells a les Planes i a TV3, però se’n tornaran a posar més.
Comunicació: Un grup de Facebook anomenat Sentadas Populares demanava informació: noms, correus, etc. No en saben res a Acampadabcn i no se’ls ha donat informació.
S’ha de quedar amb la resta de les acampades per decidir un dia per anar al Parlament a fer una manifestació.
Activitats: després de l’assemblea d’ahir es va reunir la comissió. Per un problema de que són poca gent i no comparteixen horaris, no poden assumir fer accions i activitats amb més contingut. No estan podent fer activitats relacionades amb el que proposa continguts. Es proposa fer activitats al matí delegant la feina en altres persones que dinamitzin, ja que és l’hora en què es veu que hi ha menys feina a fer. La comissió no havia plantejat activitats al matí perquè no hi havia cap persona de la comissió, però anima a gent a que participi activament en aquesta tasca.Es proposa fixar un dia a la setmana per parlar de les accions i sobretot que hi hagi una àmplia comunicació activitats-continguts. A la proposició de marcar un dia a la setmana per parlar de les accions temàtiques es vota SÍ. El taller de cuina solar es farà diumenge.
Demà hi ha reunió de comissions i pobles amb Acampada Bcn a les 12 del migdia, ja que hi ha la proposta d’acabar l’acampada de Plaça Catalunya. Ells no volen deixar-ho fins que no hi hagi assemblees i acampades ben organitzades. Després es parlarà qui va i qui es queda.
Tema del dia: Atur i Ocupació (Espanya, Catalunya)
Es parlarà d’experiències sobre aquest tema i propostes per reduir l’atur.
- Reducció de la jornada laboral. És un tema que es proposa ja que l’atur segueix augmentant i seria una possible solució.
- Reducció de l’edat de jubilació per tal que més joves tinguin accés al treball VS augment de l’edat de jubilació per tal que tothom tingui accés al treball.
- És necessari el recanvi generacional? Traiem del mercat laboral gent amb molta més experiència. És realment perquè no hi ha treball o és el que volen que pensem?
-Es proposa penjar fulls informatius sobre la Llei de Reforma Laboral.
També es parla de que moltes empreses jubilen a la gent als 58-59 anys.
Sou mitjà espanyol = 3000 €
Sous màxims: els polítics sel’s mereixen? Necessiten tants diners?
Arguments a favor: es vol més professionalitat.
En contra: si vols ser polític és per devoció, no per tal de tenir un sou inflat. Molts polítics s’han negat a la reducció del cotxe oficial. Fa poc a Europa, es va fer una acció per tal que polítics no anessin en avió privat (sinó classe turista), compartir cotxe oficial… Tots van votar que no.
A la premsa: Artur Mas ha apujat el sou a certs treballadors de confiança, tot hi haver gran quantitat de retallades en salut i educació.Els polítics només han de cotitzar 7 anys per cobrar el total de la seva pensió.Forquilla salarial?
Proporcions treballadors-patrons desproporcionada!
En contra: sempre es poden subcontractar empreses. Empreses cooperatives: tots els empleats són propietaris de l’empresa i cobren per igual → possible solució??
Baixada d’atur: fomentar que les empreses no marxin.
Solució: mantenir infraestructura i treballadors, tot i que el nom marxi, la resta es queda.
Problema: Empreses marxen perquè no són competitives. La gent no mira on s’ha fet el producte quan es va a comprar. Idea: depenem massa del que importem.
Notícia: empresa marxa a Xina, però allà va arribar crisi, sindicats es van fer forts i les condicions laborals van ser similars a les d’Europa. Va tornar a Europa. Es considera just que tornin?
Idea sobre el consum: no tothom es pot permetre comprar la millor qualitat del producte de la terra. A Sant Joan hi ha molts pagesos i una cooperativa de fruites i verdures (L’Esplet). Es comenta el fet que hi ha alternatives com fruiteries del poble que no encareixen massa els seus preus.
No tot es limita al menjar, sinó també productes com la roba: determinades marques amb què t’identifiques. Cal ser conscient del que implica portar aquestes marques. S’ha d’anar pensant de viure amb menys (decreixement), i això marcaria l’inici: es compraria menys a les grans superfícies i els productes del poble podrien baixar el preu. Si les empreses del país funcionessin, les empreses no haurien de comprar producte a fora.El fet que un producte no hagi estat fabricat sense explotar els treballadors hauria de ser un valor afegit a comprar aquest producte, tot i que suposi una aportació extra de diners.
Val la pena? Depèn d’on arribin els teus límits morals. Fins i tot podria anar a més, algunes marques tot i cobrar una gran suma per producte, també exploten treballadors, sobretot nens. Es valora que una manera de canviar les coses és ser exigent amb el tema de l’explotació, no es tractaria de castigar a qui ho fes malament sinó de “premiar” a qui ho fa correctament.
Acció relacionada amb el tema: analitzar els comerços del poble i fer una comparativa amb grans superfícies. En tot cas, es fomentaria el comerç al poble i no la resta.
Reflexió: compro productes de segona mà?
Idea: bancs de temps. Intercanvies tasques i productes amb la resta de gent (sense estar remunerades) i la moneda de canvi és el temps. Amb el temps que guanyes pots demanar determinades coses. A Barcelona hi ha bancs de temps ben consolidats, molta gent no treballa sinó que viu d’aquesta tasca.A Sant Joan hi ha banc de temps. Un economista americà ho proposà com a única solució a la crisi.
A favor: no hi ha possibilitat d’especular amb el temps.A nivell individual: accedeixo als condicionaments de l’empresa o reivindico el que hauria d’exigir-me realment??
Idees pel tancament: reunió de demà a Barcelona. A les 11 a l’estació. A les 11.30 a la botiga del Barça.
